"Els nens de tres anys, quan comencen l'escola, ja han viscut algunes experiències amb el codi escrit encara que no siguin conscients del seu significat ni la seva utilitat. Saben algunes lletres i han vist paraules escrites, potser perquè els pares els han llegit contes o perquè han vist rètols al carrer o al supermercat, panells indicadors a la carretera... A l'escola, a més, s'adonen que hi ha un element compost per lletres, que pren moltíssima importància i que regula les situacions a l'aula: el seu propi nom. El troben escrit per tot arreu i reconèixer-lo els permet resoldre situacions funcionals: desar les seves pertinences, ocupar un espai concret, ordenar els seus treballs, identificar-se davant dels companys, anticipar l'ordre de participació en determinades activitats... De seguida, el nom comença a donar sentit al codi escrit i es converteix en un dels signes identificadors més importants i propers. És la font de motivació indiscutible per desco